Representant de la tendència sociologista en la línia de Max Dvořák, Georg Simmel i Max Weber, concebé l’obra d’art com el producte d’un individu condicionat per la societat a la qual pertany. Proposà la ciència sociològica com a perspectiva històrica per a relacionar les diverses ideologies amb les expressions artístiques de cada època. Escriví The Social History of Art (1951; traducció catalana de Jordi Solé-Tura, 1966), Philosophie der Kunstgeschichte (‘Filosofia de la història de l’art’, 1957) i Der Manierismus (1964). L’any 1974 publicà Soziologie der Kunst (‘Sociologia de l’art’), que ell considerà la seva obra culminant.