Fou descrita per O.Schötensack, que la datà de la fi del període vil·lafranquià. La mandíbula és grossa i té un aspecte simiesc, amb l’escotadura sigmoide poc profunda i sense barra. Les molars i les premolars, la zona de l’arc dental i l’ullal no sortint recorden la dentició humana actual. Hom l’emparenta amb una raça preneandertaliana, i alguns antropòlegs consideren que devia ésser el representant d’un tipus arcaic que devia conduir, per successives mutacions orientades en un mateix sentit, a l’home de Neandertal.