És un important nucli industrial (vidre, pells i objectes de corall). Fou dominada pels romans des de la fi del s IV aC fins al 79 dC, en què per una erupció del Vesuvi restà coberta de cendres, lapil·lis, lava i fang fins a una altura de 15 m, cosa que n'evità la deterioració però alhora impedí unes excavacions tan extenses com les de Pompeia. Descobertes les ruïnes el 1738, durant el regnat a Nàpols de Carles III d’Espanya les excavacions foren dirigides, fins el 1745, per l’enginyer Roque Joaquín de Alcubierre. Represes el 1750, hom descobrí la Villa dei Papiri, així anomenada per la seva biblioteca, de més de 1 800 volums.Els anys vuitanta i noranta es posà al descobert la façana marítima de la ciutat. Sota les arcades que fonamentaven els edificis de primera línia de costa es trobaren nombrosos esquelets de la gent que s’hi refugià durant l’erupció del Vesuvi, i que han donat informacions importants sobre la població de la ciutat. També s’hi ha recuperat una embarcació de fusta intacta.