Fill de Francesc Hernández i Sanz. Cursà estudis a la Universitat de Barcelona. Llicenciat en filosofia i lletres (Madrid, 1921) i en dret (Barcelona, 1946), fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Maó. Fou un dels fundadors, a Menorca, de Nostra Parla, juntament amb el seu pare, Joan Mir i Mir, Marçal Pascuchi, Ferran Soldevila i altres col·laboradors. És autor de Menorca prehistórica (1924). Col·laborador de la Revista de Catalunya (1930-31), la seva biografia del doctor Mateu Orfila li valgué el premi Orfila, convocat per única vegada per l’Institut d’Estudis Catalans, el 1953. Publicà també altres estudis biogràfics, entre els quals el dedicat a Joan Comas i Camps. Erudit en temes menorquins, dictà conferències i publicà nombrosos articles i opuscles.