Tipògraf, impulsà la revista anarquista Espartaco de Barcelona (1906). Des del 1907, fou dirigent de Solidaritat Obrera. Contrari al lerrouxisme, en 1908-09 desencadenà un conflicte entre els sindicats i la impremta La Neotipia, editora d'El Progreso, de Lerroux. Fou detingut el primer dia de la Setmana Tràgica. Encapçalà després el grup “14 de Maig”, que des del 1910 publicà Tierra y Libertad. El 1919 la seva impremta fou assaltada i ell empresonat (1919-21). Des del 1932 fou administrador de Solidaridad Obrera. És autor d'Alejandro Lerroux tal cual es (1907).