Durant la guerra de la lliga d’Augsburg, fou ascendit a major general (1692); lluità a Hongria i al Rin; arribà a Barcelona (1695) amb tropes aliades de l’Imperi (2.000 homes). Al setge de Barcelona posat per les tropes franceses del duc de Vendôme (1697) proposà, amb el suport dels estaments, els consellers i els diputats, de resistir, però el lloctinent comte de Corzana rendí la ciutat (10 d’agost). Recuperada Barcelona per la pau de Rijswijk, fou nomenat (1698) lloctinent de Catalunya davant la pressió popular i investit de la grandesa d’Espanya i del Toisó d’Or.
Fou destituït per Felip V el 1701 per desafecte al Borbó. L’arxiduc Carles el nomenà, a Lisboa, vicari general de la corona catalanoaragonesa. Pel maig del 1704 intentà, infructuosament, d’apoderar-se de Barcelona, amb forces reduïdes. Prengué Gibraltar, que defensà com a governador. Embarcà el 1705 en l’estol aliat comandat per lord Peterborough, amb el qual mantingué un cert antagonisme; desembarcades les tropes a la desembocadura del Besòs, forçà Peterborough a atacar el castell de Montjuïc (14 de setembre), batalla en la qual morí. La seva mort tingué un gran ressò popular.