Emigrà el 1933 a Txecoslovàquia i després als EUA, on es naturalitzà i treballà com a periodista. El 1952, a causa del seu procomunisme, s’hagué d’establir a la RD Alemanya (1953). Allí, la seva actitud crítica en determinà l’exclusió de la Unió d’Escriptors i la prohibició de gran part de la seva obra. De les seves novel·les (moltes escrites en anglès) cal esmentar Hostages (1942), The Crusaders (1948), The Lenz Papers (1963), novel·la històrica d’intencionalitat contemporània, tècnica també utilitzada a Lasalle (1969) i Schmähschrift (‘Invectiva’, 1970). Altres novel·les seves són Collin (1979), Ahasver (1981) i Schwarzenberg (1984). El 1988 publicà l’autobiografia Nachruf (‘Necrologia’). Després de la reunificació alemanya mantingué posicions molt crítiques envers les el predomini de l’Alemanya occidental sobre el territoris de l’antiga RDA, fins al punt de ser candidat independent pel Partit Socialista Democràtic, que agrupava els antics comunistes. Posteriorment advocà (1997) per l’aliança de l’SPD amb els ecologistes. Aquests anys publicà les narracions Auf Sand gebaut (‘Bastit amb sorra’, 1990), l’assaig Filz. Gedanken über das neueste Deutschland (‘Fàstic. Pensaments sobre l’Alemanya més nova’, 1992) i la novel·la Radek (1995). Rebé nombrosos guardons, entre els quals el premi Jerusalem (1993), el primer atorgat a un escriptor alemany.