Arquebisbe de Reims (845), fou conseller de Carles el Calb i dels seus successors. Fou famós com a teòleg, sobretot com a canonista, defensor dels drets eclesiàstics enfront de la corona. Fou adversari de Prudenci Galí, bisbe de Troyes, de Llop de Ferrières i de Joan Escot Eriúgena.