Deixeble d’Isòcrates i, segons una vida pseudoplutarquiana, de Plató. Amant del bon viure i de les aventures amoroses, sobretot amb l’hetera Friné, la qual defensà en un cèlebre discurs. En la vida pública fou demòcrata i nacionalista antimacedoni i adquirí fama de brillant orador polític. Acusà Filòcrates, que havia signat la pau amb Filip, i, juntament, amb Demòstenes, fou un dels principals instigadors de la revolta antimacedònia a Làmia. Fracassada aquesta, pronuncià, en honor dels caiguts, un famós Epitafi en el qual aconseguia moments d’alt patetisme. Capturat per Antípater, fou bàrbarament ajusticiat.