i Híxar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Híxar

SinònimFerrandis d’Híxar, Sinònimduc d’Híjar
Armes dels Híxar

genealogia geneal
Família aragonesa que tingué origen en Pere (I) Ferrandis d’Híxar, fill natural del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis.

El seu pare li concedí la baronia d’Híxar (1268), i aquest fou des de llavors el cognom familiar. El seu únic fill, Pere (II) Ferrandis d’Híxar i de Navarra, renuncià a la baronia per entrar en religió i l’heretà el seu fill Alfons (I) Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola. Aquest tingué un sol fill, Pere (III) Ferrandis d’Híxar i d’Alagó, el qual, en restar vidu per tercera vegada, entrà a l’orde de Sant Bernat. El succeí el seu fill Alfons (II) Ferrandis d’Híxar i de Mesía (o Mejía), els altres dos fills, Pere i Gonçal, foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el cognom d’Íxer.

Els Ferrandis d’Híxar (línia del casal de Barcelona)

El fill i hereu d’Alfons (II), Joan (I) Ferrandis d’Híxar i de Centelles, tingué, del seu segon matrimoni, Joan (II) Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, primer duc d’Híxar i de Lécera i comte duc d’Aliaga. El seu fill Lluís (I) Ferrandis d’Híxar i de Beaumont fou succeït pel net d’aquest, Lluís (II) Ferrandis d’Híxar i Ramírez de Arellano (puix que el fill Joan Ferrandis d’Híxar i Enríquez ja havia mort el 1509); Lluís (II) esdevingué famós per les disputes amb Joan d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, que duraren fins el 1523. Del seu segon matrimoni, amb Hipòlita Fernández de Heredia, nasqué el successor Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia, escriptor, que veié als seus dominis l’expulsió dels moriscs (1611) i la repoblació per cristians vells. Tingué un llarg plet familiar per la successió. Mort l’hereu, Martí Ferrandis d’Híxar i Mendoza de la Cerda, sense descendència, heretà una filla d’un segon matrimoni del duc, Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar i de Castre-Pinós, que heretà de la mare els comtats de Vallfogona i Guimerà i els vescomtats de Canet i Évol, i per dret foral heretà els títols aragonesos el seu marit, Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando, segon marquès d’Alenquer i comte de Salinas i Ribadeo. El ducat continuà en la descendència d’aquesta família, bé que el cognom Ferrandis d’Híxar no romangué extingit. El comtat de Belchite havia passat, per sentència (1614), a Antoni Ferrandis d’Híxar i Sancho, possiblement fill d’Alfons, germà de Lluís (II) (1614). És probable que no l’heretés cap dels seus fills, perquè sembla que, el 1647, era comte Pere Jordi Ferrandis d’Híxar i d’Albero, cunyat seu, i més tard el fill d’aquest, Pere Lluís Ferrandis d’Híxar i Ferrandis d’Híxar (1664).

Col·laboració: 
MCo
Llegir més...