Catedràtic de lingüística comparada a la Universitat de Copenhaguen. Amb Viggo Brøndal fundà el Cercle Lingüístic de Copenhaguen (1931), a través del qual i de la revista “Acta Linguistica” ha influït sobre el desenvolupament de la lingüística contemporània i especialment sobre lingüistes castellans, com Alarcos Llorach, Llorente, Salvador, etc. Ha maldat per establir una teoria lingüística deductiva, la glossemàtica, segons un model matemàtic. La dicotomia que fa entre expressió i contingut, amb un especial interès per aquest darrer, ha permès el desenvolupament de la semàntica que els estructuralistes de la seva època han ignorat conscientment. Escriví Omkring Sprogteoriens grundlaeggelse (‘Sobre els fonaments de la teoria del llenguatge’, 1943) i Prolegomena to a Theory of Language (1953).