Anà a Londres (1911) i a París, on esdevingué membre del partit socialista (1917) i participà en la fundació del partit comunista francès (1920). Després d'un viatge a Moscou, col·laborà a Canton amb Mikhail Borodin (1925-27) i es relacionà amb altres revolucionaris vietnamites, especialment amb Pham Van Dong. Amb el pseudònim de Nguyen Ai Quoc, fundà a Hong-Kong el partit comunista indoxinès i fou empresonat pels britànics (1930). Alliberat, visqué a Xangai, Moscou, Berlín, Tailàndia i la Xina (1940), i sota el nom de Ho Chi Minh organitzà a la Xina la Lliga Vietnamita per a la Independència (Viêt-minh) i s'oposà a l'ocupació japonesa, però fou empresonat per les autoritats xineses (1942-43). Traslladat a Tonquín, organitzà la guerrilla i, després de rebre la rendició japonesa, ordenà la insurrecció general, i a Hanoi proclamà la República Democràtica del Vietnam. Iniciades les negociacions (1945) amb França per al reconeixement del nou estat dins la Unió Francesa, aquestes fracassaren i començaren les hostilitats (desembre del 1946), que finiren el 1954 amb la participació del Vietnam. Elegit president de la República Democràtica del Vietnam, inicià la revolució socialista al Vietnam del Nord i treballà per la unificació dels dos Vietnams. Neutral en la disputa sinosoviètica, resistí l'intervencionisme nord-americà a la Indoxina.
Ho Chi Minh amb el general Giap
© Fototeca.cat
Nom que adoptà Nguyen That Thanh, revolucionari i polític vietnamita.