Estudià a Cardiff i amb el compositor i pianista australià Arthur Benjamin. Treballà al Welsh College of Music and Drama des del 1951, i a partir del 1959, al Cardiff University College. El 1967 fundà el Cardiff Festival of Twentieth-Century Music. Rebé nombrosos premis i fou membre de la Royal Academy of Music. Principal autor de la música gal·lesa contemporània, durant la seva joventut mostrà una preferència per la música instrumental o orquestral, però en l’obra de maduresa predomina la música vocal i coral. Les composicions per a piano també són molt presents al llarg de tota la seva trajectòria. Explorà sovint les possibilitats de l’escriptura palindròmica i, a partir dels anys seixanta, utilitzà elements dodecatònics. Des de la dècada de 1970 es dedicà més intensament al gènere operístic, amb títols com The Beach of Falesá (1974), What the Old Man does is Always Right (1977), The Rajah’s Diamond (1979) i The Tower (1999). De la seva extensa obra, destaquen també dues simfonies, un concert per a arpa i orquestra (1957) i unes Welsh Dances per a orquestra.