Fou jutge a Poznań, Plock i Varsòvia; aquests anys treballà com a compositor i estrenà singspiele, com Die Lustige Musikanten (1805). Amb l’entrada de les tropes napoleòniques tornà a Berlín, on fou conseller del tribunal suprem (1814). Des d’aleshores es dedicà a escriure: Der goldene Topf (‘El pot d’or’, 1812), Nussknacker und Mäusekönig (‘Trencanous i el rei de les rates’, 1816), Die Elixieren des Teufels (‘Els elixirs del dimoni’, 1816), Die Serapionsbrüder (‘Els germans Serapion’, 1819-21), etc. D’aquesta època data també l’òpera Undine (1816), considerada una de les primeres òperes romàntiques.