Deixeble de Gregori I, es mostrà actiu i destre com a conciliador (qüestió dels Tres Capítols), administrador i constructor, i s’interessà per les missions anglosaxones. Es comprometé amb unes formulacions desgraciades a propòsit de la controvèrsia dels monoteletes i escriví que en Crist hi ha una sola voluntat. Per això fou condemnat pel concili II de Constantinoble (680-681), condemna confirmada per concilis posteriors i reconeguda pel papa Lleó II, la qual cosa provocà una greu preocupació entre els teòlegs a causa de la doctrina de la infal·libilitat.