Situació i presentació
Limita a més amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu (W i NW) i Maçanes (NE). Domina el riu i el sector pla una carena basàltica estratègicament situada on s’aixeca la vila. El terme comprèn la vila d’Hostal ric, cap de municipi, i la urbanització de la Conna.
Travessa el terme la carretera C-35 provinent de Llagostera i en direcció Granollers i que a l’entrada del municipi té un accés a l’AP-7 de Barcelona a la Jonquera, que passa pel S del terme, sense arribar a entrar-hi. De la carretera C-35, als extrems de llevant i ponent del municipi, surten dues carreteres que menen a Tordera i a Arbúcies, respectivament. Té estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Girona per Granollers.
La població i l’economia
L’evolució de la població (hostalriquencs) mostra un creixement desigual, que als darrers anys ha pres una certa consistència. El 1718, poc després de la guerra de Successió, els aproximadament 720 h corresponents als 154 focs comptabilitzats en el fogatge del 1553 havien davallat fins a 228 h. Durant el segle XVIII la població experimentà una embranzida que es traduí en els 877 h del 1787. El creixement continuà fins assolir els 1.722 h del 1860, data a partir de la qual la població sofrí una davallada que s’ha de relacionar amb la crisi de la indústria surera: 1.315 el 1900 i 1.176 el 1930. El creixement experimentat entre les dècades de 1960 (1.304 h) i 1980 (2.672 h el 1981), produït per la immigració atreta pel desenvolupament industrial del terme, s’alentí considerablement els darrers anys del segle XX (2.899 h el 1991 i 2.915 h el 2001). Amb el nou segle, però, es reprengué el creixement i el 2005 hi havia 3.459 h.
L’aigua de la Tordera és aprofitada a través de la séquia del Molí, que deriva de la confluència amb la riera d’Arbúcies i rega en part les poques hectàrees dedicades als conreus, principalment farratgers, i també les plantacions d’arbres de ribera, abundants prop del riu, que han donat lloc modernament a un increment del negoci de la fusta.
La indústria és el principal sector econòmic del terme. Aquesta ha experimentat un creixement general a la zona dita del corredor de la Tordera, potenciat pel pas de l’autopista i la presència del riu, amb abundància d’aigua (corrent i subàlvia). Les principals empreses pertanyen al sector tèxtil (estampació i tints), per bé que també hi són presents el sector agroalimentari i del plàstic. El gruix de la indústria s’emplaça al polígon industrial de les Pinedes, situat al SW del terme, sota la carretera C-35. Les petites dimensions del terme han aturat, tanmateix, la implantació de noves empreses, que s’han establert als termes veïns, mentre que gran part dels treballadors continuen residint a Hostalric.
Hostalric actua com a nucli primari de serveis dels municipis veïns. Això queda reflectit en la utilització dels serveis sanitaris i l’ensenyament, coberts per un centre d’assistència primària (CAP) i un institut d’ensenyament secundari on s’imparteix batxillerat, així com en la vitalitat del sector comercial, potenciat en gran mesura gràcies a les nombroses urbanitzacions de les rodalies. En aquest sentit, Hostalric cau de ple dins l’àrea d’influència de la ciutat de Girona i també es relaciona amb el mercat de Sant Celoni. Hostalric celebra un mercat agrícola cada dimarts i dues fires anuals; la primera és la Fira Medieval, per Pasqua, on s’exposen la gastronomia i l’artesania típica de l’època i que es culminada amb un gran sopar medieval de cloenda. La fira de Sant Miquel, el setembre, exposa productes típics de la comarca.
Encara que l’oferta d’allotjaments és minsa, l’atractiu turístic de la vila, fomentat principalment en el seu patrimoni monumental, és innegable i ha esdevingut un factor important de desenvolupament del terme.
La vila d’Hostalric
Aspecte de la torre dels Frares
© Gemma Roset
La vila d’Hostalric (189 m d’altitud i 3 619 h el 2006) s’estén al llarg de l’escarpament basàltic que domina la Tordera per migdia i que pel costat N era seguit per l’antiga via romana que després fou camí ral de Barcelona a Perpinyà. A l’extrem de ponent de l’escarpament hi ha la gran mola del castell. L’escarpament continua vers llevant pel nucli antic, i pels eixamples del Raval o el Ravalet, separats del nucli vell per la plaça del Bestiar o dels Bous, on se celebra el mercat. Forma l’eix de la vila el carrer Major, paral·lel a l’antic camí de França i creuat per uns pocs carrers transversals, amb la plaça de la Vila al centre. El recinte murallat data dels segles XII-XIV; se'n conserven uns 600 m, especialment al costat N, i vuit torres cilíndriques que donen el característic aspecte a la població (Ararà, Tuies Negres, Caís, Bailina, Arenes, Cabrera, etc.); al Raval hi ha la magnífica torre dels Frares, dita així en record del convent de mínims que hi hagué a la vila entre el 1610 i el 1835. De gran interès des del punt de vista de l’arquitectura popular és la incorporació dels habitatges a les antigues muralles, cosa que en modifica considerablement la fesomia primitiva.L’església parroquial de Santa Maria, a la part alta de la vila, és un edifici del segle XVII, reconstruït després de l’incendi sofert durant la guerra del Francès. La façana de la casa de la vila és obra de l’arquitecte modernista Bonaventura Conill.
L’imponent castell o fortalesa d’Hostalric té origen en el castell medieval, assentat probablement sobre un antic poblat ibèric; l’edifici actual correspon a la gran reestructuració feta a partir del 1716 (les obres duraren tot el segle XVIII), segons plans, sembla, de Pròsper de Verboom, seguint el model francès o de Vauban; conserva en bon estat, especialment després de la darrera restauració, les rampes i els grans murs de forma angular o d’estrella, els valls i les torrelles de defensa. La condició de fortalesa militar es mantingué fins al segle XX, amb governador i guarnició. Passà a propietat del municipi i modernament ha estat convertit en restaurant. El conjunt monumental d’Hostalric fou declarat monument nacional historicoturístic el 1963.
Entre els actes festius cal destacar la festa de la Germandat, que s’escau el dilluns de Pasqua i es començà a celebrar el 1929, i la festa major, que se celebra el primer cap de setmana de juliol, per la Verge dels Socors. Al marge d’aquestes dues també destaca la Fira Medieval abans esmentada, que inclou activitats com recitals de música.
La història
La població té l’origen en un hostal documentat des del segle XI al lloc dit Onota, al peu del camí de França, a l’antiga via romana (hom trobà restes d’aquesta via en construir la carretera de Sant Hilari), i la situació estratègica en un lloc de pas tan important, l’únic camí ral en tota l’edat mitjana entre Barcelona i Girona, n'ha marcat tota llevolució. El nom apareix documentat el 1106 (Ostalrico). Inicialment era sota la jurisdicció dels vescomtes de Girona, en feu dels comtes de Barcelona, i per això passà als Cabrera, successors dels vescomtes. Des del 1145 consta com a lloc fortificat, en un document en virtut del qual Guerau (III) de Cabrera, darrer vescomte de Girona i primer de Cabrera, donava un alou dins el terme del Castro Ostalrico per a la fundació del monestir de Roca-rossa (Tordera).
Els Cabrera convertiren la vila d’Hostalric en capital administrativa dels extensos territoris del vescomtat fins a l’extinció de les senyories. Per això hi crearen un mercat, demanaren al rei Alfons III (1327-36) l’autorització perquè s’hi establís un call o petita comunitat de jueus i hi establiren llur important escrivania (fins als nostres temps el castell conservà l’arxiu dels Cabrera, després traslladat i guardat amb el dels ducs de Medinaceli a la Casa Pilatos de Sevilla).
La importància estratègica ja s’havia posat de manifest en la invasió del Principat de Catalunya pel rei francès Felip III l’Ardit, el 1285, quan el rei Pere II s’establí a Hostalric per hostilitzar els invasors. La qüestió del millorament i la conservació de les fortificacions fou un constant motiu de tensions i litigis entre els Cabrera i la corona. El 1327 un privilegi, confirmat el 1465, que tingué segles de vigència, prohibia l’establiment d’hostals des del de Guerau Tort de Vallcanera fins a Hostalric i des d’Hostalric fins a Sant Celoni (camí ral) i una llegua al voltant. En temps de Bernat (IV) de Cabrera, a la fi del segle XIV, es realitzaren les obres més importants de les muralles de la vila, que motivaren protestes dels síndics dels termes del castell del vescomtat per l’excessiu cost.El maig del 1462, en la guerra contra Joan II, Hostalric obrí les portes a les forces de la Generalitat de Catalunya comandades per Pere de Bell-lloc, que ocupà el castell i les torres, no sense una forta resistència prèvia amb divisió d’opinions amb relació al bàndol on lluitar. El vescomte Bernat Joan de Cabrera, addicte a la reina, fou pres i dut a Barcelona, i el castell i la vila foren durant tota la guerra civil fins el 1471 un bastió contra Joan II. Durant la guerra de la Lliga d’Augsburg, a la fi del segle XVII, la vila i el castell foren ocupats sense gaires dificultats pels francesos: el duc de Noailles hi entrà el 1694 i el retingué dues vegades davant els assalts de les tropes hispàniques. Els francesos abandonaren el castell el 1695, després d’enderrocar-lo en bona part, i el 1697 el príncep de Darmstadt, al servei de la corona espanyola, l’acabà de desmantellar, en previsió que no tornés a caure en mans dels francesos. Durant la guerra de Successió fou ocupat temporalment per les tropes de Felip V el 1711, i el 1713 resistí els atacs dels borbònics gràcies a l’ajuda enviada per la ciutat de Barcelona. En aquests anys s’inicià la reconstrucció de l’edifici, que havia de durar tot el segle.
Durant la guerra del Francès el castell representà un paper de primer ordre dins l’estratègia de les forces litigants de controlar les places fortes prop de la frontera i els llocs que dominaven les principals vies de pas. A la fi del 1808 fou centre d’operacions del general Lazán, sobretot després de la derrota de Llinars, quan s’ajuntà amb les forces de Joan Clarós i del marquès de Torrente. Abans, al juliol del 1808, quan Duhesme preparava el segon setge de Girona, el general francès Gaullus intentà de conquerir el castell d’Hostalric, però fou rebutjat per la guarnició i els habitants de la vila. Des d’aleshores fou un lloc clau per a la defensa de la ciutat: al mateix juliol enviava a Girona 1 500 homes de reforç que foren capturats pels francesos i al setembre sortia d’Hostalric un comboi de queviures, dels quals només una petita part entraren a Girona. Ja a la fi del tercer setge de Girona, els francesos dirigiren part de llurs forces a Hostalric, manades pel general Pino, i al novembre del 1809 la vila fou assetjada i conquerida, saquejada i incendiada, però no pogueren prendre el castell. Quan Girona ja havia capitulat, al gener del 1810, s’iniciava el bloqueig formal del castell per part dels francesos per obtenir la rendició dels miquelets i sometents que el defensaven. La nit del 12 de maig de 1810, després de diverses propostes de capitulació rebutjades, la guarnició, davant la insostenible situació, s’obria pas enmig de les tropes napoleòniques i una bona part es pogué refugiar a Sant Feliu de Buixalleu; els francesos prengueren possessió de la vila, on enderrocaren la capella dels Socors, i del castell, que ja no abandonaren fins a la fi de l’ocupació francesa (1814).