Doctor en farmàcia (1904) i medicina (1911), catedràtic de fisiologia de la Universitat de Buenos Aires (1919), fou creador d’una escola de gran nivell. Són notables els seus estudis sobre el metabolisme dels glúcids, la fisiopatologia de la diabetis i l’activitat del lòbul anterior de la hipòfisi, pels quals li fou concedit, juntament amb C. i G. Cori, el premi Nobel de medicina el 1947. És autor de molts llibres, entre els quals el text Fisiología humana (1945) que, publicat en nou idiomes, ha estat un dels llibres bàsics per a l’ensenyament.