Acordà (1085) amb el comte Guislabert II de Rosselló de respectar-se les mútues honors, ajudar-se contra llurs enemics i col·laborar en determinats actes de govern interior. Féu donacions al clericat, sobretot al monestir de Rodes, però disputà als canonges de Girona i al bisbe Berenguer Guifré la possessió de delmes, alous i altres béns de la parròquia de Santa Maria de Castelló. Pelegrinà a Sant Jaume de Galícia i a Jerusalem, i fou un dels consellers de Ramon Berenguer III en l’expedició a Mallorca (1114). Primer dels comtes privatius d’Empúries a encunyar moneda pròpia, es casà amb Sança d’Urgell, filla d’Ermengol IV.