Era monjo de Remiremont (Lorena) quan el papa Lleó IX el féu cardenal (1049). Home discutit i intel·ligent, intervingué activament en la política romana; fou tramès a Espanya com a legat, per Alexandre II, el 1068. Reuní un concili a Girona (1068), on proposà el pla de reforma romana (gregoriana). Ha estat discutit si intervingué en l’obra dels Usatges. Després anà a Aragó, on aconseguí que Sanç III Ramires es lliurés personalment a la Santa Seu i li confiés també els monestirs més importants del regne. El papa Gregori VII el tornà a trametre com a legat a Espanya (1079).