Estudià comerç i idiomes, i fixà la residència a Reus. Líric d’un llenguatge cristal·lí, cantà virgilianament la terra camperola. Publicà Càntir de vidre (1954), Ales d’argila (1965, premi Ciutat de Barcelona 1961), Amb l’arrel enlaire (1975, premi Joan Alcover 1971) i Figures amb arbre (1978). La seva poesia, d’arrel religiosa i tradicional, tracta el tema bíblic i la natura, que idealitza amb verb pulcre i detallisme. L’any 1976 fou proclamat mestre en gai saber.