Deixeble de Josep Benseny i de Leandre Cristòfol. Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures. Sobresortí per la tasca docent i divulgadora: l’any 1953 obrí una escola privada, fou cofundador del Cercle de Belles Arts de Lleida, del qual fou professor des del 1957, i del Grup Cogul (1964). Feu nombroses exposicions, especialment a la seva ciutat natal. Rebé en dues ocasions la Medalla Vilaltella (1972, 1973) i la Medalla Morera (1996). El 2002 publicà Coses de l’art i de la vida, recull de pensaments, records i vivències.