El primer “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1859, fou una obra experimental i sobretot demostrativa que era possible de navegar submergit amb independència de l’exterior; el buc fou bastit pel mestre d’aixa Josep Missé i Castells, i era propulsat per hèlixs accionades a mà. El segon “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1864, fou el primer submarí que navegà submergit mogut per motor i el primer que anà dotat d’una atmosfera artificial que es regenerava indefinidament. El buc, bastit pel mestre d’aixa Joan Monjo i Pons, era doble (l’interior tenia forma d’el·lipsoide de revolució allargat, i l’exterior, de peix); entre ambdós hi havia els dipòsits de llast, que s’esgotaven amb aire comprimit. Era propulsat per hèlixs accionades per dues màquines de vapor; la utilitzada per a navegar a cara d’aigua, de sis cavalls de potència, emprava com a combustible el carbó de coc; la utilitzada per a navegar a mitges aigües (cosa que es feia amb la xemeneia i el fogar tapats hermèticament), de dos cavalls, i emprava com a combustible una barreja de zinc, peròxid de manganès i clorat de potassa, substàncies que reaccionen desprenent oxigen, el qual servia per a generar l’atmosfera artificial. Màquines i caldera foren obra de l’enginyer Josep Pasqual i Deop.
Maqueta del segon Ictíneo de Narcís Monturiol
© Fototeca.cat