Rebé les influències de Noriega Varela i Teixeira de Pascoães. El seu primer llibre, Señardá (1930), denota ja una fina sensibilitat, però és a Corazón ao vento (1933) on es manifesta vigorosament la seva personalitat. A Cómaros (1947), De día a día (1960) i Lanza de soledá i Nénias (1961) domina la preocupació de la mort. Són notables les seves versions gallegues dels clàssics (Horaci, Tibul, Teòcrit i Plató). Deixà inèdit un diccionari de la llengua gallega.