Explotades per la Societat de les Mines de Vetera fins el 1987; amb les de la Coma, a Vallestàvia (Conflent), foren les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que sobrevisqueren fins més tard gràcies a l’estructura favorable del jaciment. La producció era de 90.000 a 140.000 t anuals. El mineral era transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins el 1932, perdurà una petita indústria metal·lúrgica. Al costat de la mina hi havia la colònia minera (actualment refugi de muntanya).