Té 59 km de llarg i una conca vessant de 445 km2. Neix als relleus dels pics Gallinero (2.728 m alt.) i del Baciver de Castanesa (2.725 m alt.), a l’Alta Ribagorça. Recull les aigües dels altiplans de les Paüls i Espés. Abandona la zona axial pirinenca en trobar la mola calcària i dolomítica de les serres prepirinenques interiors, que travessa pel feréstec congost d’Ovarra. A partir d’ací recorre en direcció SSW tota l’amplada de la conca terciària fins a l’Éssera. Aquest darrer tram, ja dins la Baixa Ribagorça, constitueix la subcomarca dita ribera d’Isàvena, en país molt més obert. Després de Serradui ja no passa encaixat i passa planer per la Pobla de Roda fins a Graus. Per la dreta rep les aigües que vénen de la serra del Turbó (2.492 m alt.), i per l’esquerra les de les serres del Cis i del Castell de Llaguarres, les quals són formades de potents pinyolencs postpirinencs. Les seves aigües només són aprofitades per algunes turbines i séquies de servei local, sobretot a la ribera. El seu afluent més important, el barranc de Vilacarle, ve de la serra del Turbó; té també una important aportació subterrània en les ressurgències de Sant Cristòfor, poc després de l’afluència dita. Té un cabal mitjà de 10 m3/s, és a dir, 22,51/s/km2, que reflecteix l’alta pluviositat de la capçalera. Té altes aigües de fusió i pluges pel maig, i el mínim pel gener, per raó de la retenció nival, amb un altre pel setembre.
El riu Isàvena, i en segon terme el Turbó
© Fototeca.cat