Educat en la tradició sofística i en la socràtica, actuà com a logògraf a Atenes (390) i fundà després una escola en la qual l’eloqüència era la base de l’educació moral. Entre els seus discursos es destaquen el Plataic (~373), el Panegíric (380), el Per la pau i l'Areopagític. Maldà sempre per obtenir, en contra dels interessos particularistes de les ciutats, la unitat política de Grècia, conciliada amb autèntics ideals de llibertat. Havent recorregut, sense èxit, a Filip de Macedònia, expressà la seva decepció en el Panatenaic (~342-339), on féu també el famós elogi d’Atenes.