De família jueva benestant establerta a Egipte, cresqué i s’educà en la comunitat francòfona cairota. De molt jove adquirí un gran coneixement dels poetes simbolistes francesos, especialment Baudelaire i Mallarmé i, més endavant, Paul Éluard i Max Jacob, amb qui tractà epistolarment durant uns quants anys. A la Segona Guerra Mundial fou traslladat a Palestina pels anglesos. Acabada la guerra tornà a Egipte i es dedicà a treballs editorials i col·laborà, entre d’altres, a la Nouvelle Revue Française. El 1956 la crisi de Suez forçà la seva marxa d’Egipte i el seu establiment a França, on es nacionalitzà el 1967. L’any 1959 publicà el primer recull de poemes Je bâtis ma demeure (1959), i el 1963 el primer dels set volums del que hom considera la seva obra mestra, Le livre des questions (1963-73), que inclou la trilogia formada per Yael (1967), Elya (1969) i Aely (1972).
Seguiren, entre d'altres, la trilogia Le livre des ressemblances (1976-80), Le livre du dialogue (1984), Le livre du partage (1987), L'hospitalité (1991) i Désir d'un commencement, angoisse d'une seule fin (1991). La seva poesia, inclassificable, és molt influïda pel judaisme, especialment per la càbala (malgrat declarar-se ateu), la idea d’absència i l’experiència de l’Holocaust, i gira entorn del desarrelament, a partir del qual construeix una paradoxal idea d’identitat. Col·laborà amb músics i artistes plàstics, entre d'altres, Antoni Tàpies. Fou distingit amb el Grand Prix National de poesia (1987), el premi de la Fondation du Judaïsme Français (1982) i el premi Pier Paolo Pasolini de poesia (1983).