Estudià lletres a la Universitat de Lausana, on es llicencià l’any 1946, any que s’instal·là a París i es relacionà intensament amb els cercles literaris i intel·lectuals. Començà també a col·laborar a la premsa de manera assídua. Establert definitivament a Grinhan (Droma) el 1953, aquest any publicà L’effraie et autres poésies, el primer recull que no rebutjà i que el 1956 rebé el premi Rambert, un dels premis literaris més importants de Suïssa. La seva extensa obra poètica reuneix influències del Romanticisme i l’idealisme alemany i del món grecoromà, que assimilà a través de Hölderlin, Rilke, Ungaretti i Leopardi, les obres dels quals traduí. Cal destacar, a més de l’esmentat, els reculls L’ignorant (1958), Poésie, 1946-1967 (1971), À la lumière d’hiver (1977), Pensées sous les nuages (1983), À travers un verger (1984) i Autres journées (1987). Publicà també relats en prosa poètica, en què descripció i meditació s’uneixen romànticament: La promenade sous les arbres (1957), L’obscurité (1961), Éléments d’un songe (1961), Paysages avec figures absentes (1970) i Une transaction sécrète (1987). Cal destacar també, de la seva obra en prosa, els dietaris: La Semaison (1984), La seconde Semaison (1996), Carnets 1995-98 (2001), Observations et autres notes anciennes (1947-62) i Taches de soleil, ou d’ombre (notes sauvegardées 1952-2005) (2013). Obtingué, entre d’altres, els premis Montaigne (1971), Gottfried Keller (1982), Goncourt de poesia (2003), Schiller (2010) i Cino Del Duca (2018).