Estudià a Viena i a Ginebra, on des del 1892 fou professor del conservatori. Ideà un mètode de gimnàstica rítmica (‘eurítmica’) per a infants, basat en la música. Juntament amb el psicòleg Édouard Claparède, l’estengué per tot el món. El 1910 fundà l’institut Jaques-Dalcroze a Hellerau (Dresden), i més tard n'obrí un a Ginebra, que dirigí fins a la mort.
Deixà obres teòriques, com L’éducation par le rythme (1907), i òperes, com Sancho Panza (1897), concerts, cançons, etc. Joan Llongueres i Badia, deixeble seu, n'introduí el mètode a Catalunya.