Sembla que des del 1806 formà part de la partida dels germans Mójica, la qual comandà el 1808, havent-ne mort els caps. Durant la guerra del Francès alternà el bandolerisme amb la guerrilla a la Manxa, Sierra Morena i el País Valencià. Sobresegudes les seves culpes (1813), estigué a Crevillent fins el 1815, en què tornà a organitzar-se. Durant el Trienni Constitucional (1820-23) lluità pels reialistes. Després passà als apostòlics, fins que fou pres i executat.
La seva vida ha estat objecte de manipulacions literàries en drames, com Jaime el Barbudo (1853), de Sixto Cámara, i novel·les, com Don Jaime el Barbudo (1831), de Ramon López i Soler, i Jaime Alfonso el Barbudo, el más valiente de los bandidos españoles (1895), de Florencio Luis Parreño.