Entrà a la Universitat de Sevilla, però la deixà i es dedicà a escriure. Agregat cultural de la República Espanyola a Washington, des de la fi de la Guerra Civil de 1936-39 residí a l’exili. Un dels màxims exponents del Modernisme castellà, influí profundament les joves generacions de poetes. Amb Diario de un poeta recién casado (1917) inaugurà un nou estil, en què, mantenint la condensació poètica ja iniciada, s’enfondeix en riques metàfores a la recerca de la bellesa absoluta. A més de Platero y yo (1953), cal citar Arias tristes (1903), La estación total (1946) i Animal de fondo (1949). El 1985 hom publicà Guerra en España, que aplega originals diversos (poesia i prosa) escrits entre el 1935 i el 1954. Li fou concedit el premi Nobel el 1956.