Canceller del regne de Sicília i bisbe de Frejús i Avinyó, fou elegit papa a Lió. Eclesiàsticament endegà, amb una gran energia, el tresor papal, malmès pel seu antecessor, i creà un nou sistema financer. Centralitzà l’administració curial i creà incomptables diòcesis. Aquesta actitud centralitzadora suscità una sèrie d’oposicions: barallat amb Lluís de Baviera, acabà excomunicant-lo, i aquest aconseguí la creació de l’antipapa Nicolau V i protegí Marsili de Pàdua i Guillem d’Occam. Condemnà els franciscans espirituals, que se li havien oposat i que el volien fer declarar heretge perquè defensava que les ànimes dels justs no entraven a la visió beatífica fins després del judici universal. Igualment, condemnà Pèire Olieu i el mestre Eckart. La seva política temporal serví els interessos colonitzadors dels reis francesos.