Conseller íntim d’Andrònic III, en esdevenir emperador el fill d’aquest, Joan V Paleòleg (1341), fou nomenat regent. Per diferències amb la tutora de Joan V, Anna de Savoia, fou destituït. Aleshores es proclamà emperador, cosa que encetà una guerra civil, en la qual fou ajudat, entre d’altres, per mercenaris catalans. Reconciliat amb la regent Anna (1347), aquesta el reconegué com a emperador principal per a un període de deu anys. Es féu impopular per la seva política fiscal opressiva i pels fracassos militars en la lluita contra els genovesos. Afavorí l'hesicasme. Aliat amb els turcs osmanlins, expulsà d’Adrianòpolis Joan V, que se n'havia apoderat. La ruptura de l’aliança amb els turcs, que prengueren Gal·lípoli el 1354, i el cop d’estat del 1355, a Constantinoble, de l’aventurer Francesco Gattilusio, a favor de Joan V, l’obligaren a abdicar. Es retirà a un monestir del mont Athos, i després a Mistràs, on escriví les seves memòries.