Sostingué la mateixa política de rebel·lia contra Carles VII de França que el seu pare. Fou empresonat; però, gràcies a gestions castellanes, el nou monarca francès Lluís XI el deixà en llibertat. Actuà d’ambaixador davant del rei Enric IV de Castella (1461-62), a fi d’assajar la possibilitat d’una aliança que fes possible el repartiment d’algunes places de la corona catalanoaragonesa. Formà part de la Lliga del Bé Públic contra el rei francès. El 1468 es casà amb Joana, filla de Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó. Sostingué (1467) Joan de Calàbria quan aquest anà a Catalunya com a lloctinent de Renat I de Nàpols, elegit rei per la generalitat, en lluita amb Joan II. Passà els darrers anys de vida en continuada rebel·lia contra Lluís XI de França.