En morir el seu pare (1336) fou dut, juntament amb el seu germà Ferran, a Castella per la seva mare. Allà romangueren fins que llurs diferències amb el Cerimoniós semblaren solucionar-se (1337). Havien d’ésser-li lliurades les localitats de Borriana, Castelló de la Plana i Llíria, però, davant l’oposició dels naturals, foren substituïdes per Elx, Crevillent i el castell de Corbera. El 1349 tornaren a ésser tots a Castella, on intervingué en les lluites civils, es casà amb Isabel de Lara, senyora titular de Biscaia, i lluità contra el Cerimoniós en la guerra dels dos Peres, des del 1357; fou mort a traïció per ordre de Pere el Cruel.