Joan d’Aragó

(Sevilla, 1478 — Salamanca, 1497)

Príncep de Girona i d’Astúries i duc de Calàbria.

Fill primogènit dels Reis Catòlics. El 1479 fou concertat el seu matrimoni amb Joana de Castella, la Beltraneja, però aquesta no s’hi avingué. Fou jurat hereu de Castella i Lleó (1480) a les corts de Toledo, i de Catalunya i Aragó (1481) a les de Barcelona i de Calataiud, respectivament. El 1483 fou negociat, sense èxit, el seu casament amb la reina Caterina I de Navarra. Fou present a Barcelona a l’arribada de Colom d’Amèrica. A la cort de Barcelona del 1493 jurà com a hereu les Constitucions de Catalunya. El 1495 es casà per poders a Malines, i el 1497 a Burgos personalment, amb l’arxiduquessa Margarida d’Àustria, filla de l’emperador Maximilià I. De complexió poc forta, hom n'atribuí la mort a la seva apassionada vida matrimonial. Les despulles són en un mausoleu d’alabastre, construït per Fancelli, al convent reial de Santo Tomás, d’Àvila.