S'instal·là a Nova York el 1952, i fou, amb els seus quadres de banderers i de dianes, el creador, juntament amb Rauschenberg, del neodadaisme, que aviat s’anomenà pop-art. Des del 1958 la seva obra es mogué en un camp d’imatges existents —lletres, paraules, collage i juxtaposicions d’objectes— amb al·lusions literàries i filosòfiques. Des del 1986, les obres manifesten una direcció més clàssica vers els valors al·legòrics de la pintura. Protagonista del pavelló nord-americà a la Biennal de Venècia del 1988, fou en la mostra de dibuixos a la Hayward Gallery de Londres, l’any 1990, on quedà més clar el trànsit experimental del seu treball (dibuix, pintura, escultura, gravat). L’any 2004 l’Institut Valencià d’Art Modern li dedicà una exposició retrospectiva parcial a Coses del passat i del present: Jasper Johns des de 1983.