De jove actuà com a corsari a la Mediterrània (1771-81), participà en l’esquadra de Luis de Córdoba contra els anglesos al canal de la Mànega i al blocatge de Gibraltar (1779) i, a les ordres d’Antoni Barceló, en l’expedició contra Alger (1783-84). Capità de vaixell, lluità contra l’esquadra francesa a la costa cantàbrica (1795) i, sobretot, a Sant Feliu de Guíxols, i després, contra Anglaterra a les Antilles; però, pel fet d’haver cremat el seu vaixell, fou dut a Cadis i fou suspès de comandament (1797). Rehabilitat el 1805, féu diverses accions contra els vaixells anglesos a Algesires. Fou ascendit a brigadier (1809) i promogut a cap d’esquadra (1825).