Josep II

(Viena, 13 de març de 1741 — Viena, 20 de febrer de 1790)

Emperador romanogermànic i rei de Romans i de Germània (1765-90).

Fill i successor de Francesc I, el 1780 succeí la seva mare Maria Teresa —que l’havia associat al tron el 1765— com a rei d’Hongria i de Bohèmia, arxiduc d’Àustria, duc de Milà i sobirà dels Països Baixos. Es casà de primer amb Elisabet de Parma, i després amb Maria Josepa de Baviera. Prototip del dèspota il·lustrat, emprengué considerables reformes de tota mena, des de la burocràcia a l’educació, passant pel dret i l’agricultura. Volgué unificar els seus dominis sota el signe del germanisme, i no dubtà a trasplantar famílies germàniques en terres de Galítsia i Hongria amb designis colonitzadors. Les seves mesures provocaren aixecaments a Bohèmia i a Hongria. Les seves intervencions al si del món eclesiàstic (josefinisme) li valgueren l’oposició i la condemna de l’Església.