Abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se a la pintura (1962). Se centrà, partint de l’informalisme, en el tema nostàlgic de les parets de les cases de la petita burgesia (1964), i publicà, amb gravats de 1964-66, el llibre Petit homenatge a la flor de paret (1967). Centrat després en el tema de les balustrades noucentistes (1968), reaccionà contra la comercialització de l’obra d’art i evolucionà cap a l’arte povera i l’art conceptual, evolució iniciada amb la participació en la Mostra d’Art Jove de Granollers (1971).
Es consolidà com un artista amb una trajectòria caracteritzada per la interrelació i integració de múltiples disciplines artístiques, com la fotografia, el vídeo, l’edició, el disseny, el grafisme, l’interiorisme i el cinema.
Les seves activitats cinematogràfiques, també polifacètiques, es remunten a la participació en les sessions cinematogràfiques de l’Alliance Française de Lleida al costat de Jaume Magre i Jordi Gigó, on dissenyà alguns dels programes de mà. El 1970 integrà també el cinema en la seva obra amb After (1970), una acció-film en 8 mm presentada al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, i Primera mort (1970), realitzat amb Antoni Llena, Sílvia Gubern i Jordi Galí, primera obra de videoart realitzada a l’Estat espanyol.
Entrà en el món del cinema professional sota el guiatge de Josep Joan Bigas Luna, fent d’actor protagonista de Bilbao (1978) i Caniche (1979). Més tard treballà al costat del mateix director, conjuntament amb Consol Tura, en la preparació de l’argument i el guió de Renéixer (Reborn, 1980-81), en què també feu d’actor i director artístic. Tots tres ja havien treballat dos anys abans en l’elaboració del guió i la direcció artística de Pink Mamma, un projecte que finalment no es realitzà. Posteriorment continuà la seva trajectòria com a actor al costat de directors com Sílvia Quer, Primera fila (1983); el mateix Bigas Luna, Angoixa (Anguish, 1986) i Las edades de Lulú (1990); Jordi Cadena, Barcelona sud (1981); Gonzalo Herralde, Últimas tardes con Teresa (1983) i La febre d’or (1991-93); Jesús Garay, Més enllà de la passió (1986) i La banyera (1989), i Rosa Vergés, Boom, boom (1989-90).
El 1999, l’Editorial Anagrama recopilà les portades de llibres que feu en diverses de les seves col·leccions en el volum Las portadas de Àngel Jové. Fou guanyador del premi Ciutat de Barcelona d’arts plàstiques el 1991 per l’exposició “Capiscar la flor de la mà morta”, una mostra retrospectiva amb obres des del 1975, que presentà al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona el 1990, i de la qual G. Herralde feu el documental Àngel Jové. “Capiscar la flor de la mà morta” (1991). El 2021 el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera acollí la seva exposició “Über alles”, on feu una reflexió sobre la pèrdua de llibertat.