Constituïda pel juny del 1936, en el marc del procés de creació del PSUC, per les Joventuts Socialistes de Catalunya —formades per l’abril del 1936 amb les joventuts de la Unió Socialista de Catalunya i del Partit Proletari— i les joventuts del Partit Comunista de Catalunya i de la Federació Catalana del PSOE. Dirigides inicialment per Àngel Estivill, en foren secretaris generals Vicenç Penyarroya, Martí Salvat i Wenceslau Colomer. Des del novembre del 1936 atacaren violentament la Joventut Comunista Ibèrica i el POUM, tot i preconitzar una Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista, que no aconseguiren de formar amb les Joventuts Llibertàries fins per l’abril del 1938. Es destacà el seu treball entre les dones a través d’Isabel Bustó i Teresa Pàmies (l’Aliança Nacional de la Dona Jove) i també de Lina Òdena i Lena Lambert, així com l’esforç en el camp militar a través especialment de la caserna de Sarrià (Pere Sunyol) i de la columna (després batalló) Jaume Graells. L’òrgan central de premsa fou Juliol
(1936-38), escrit en català i dirigit, entre altres, per Emili Peydró, Martí Salvat, Llibert Estartús, Wenceslau Colomer i Antoni Gabernat. Els seus combatents dins la Divisió 27 (Carl Marx) editaren Juventud Consciente
(1937). Les JSU de Catalunya eren afiliades directament a la Internacional Juvenil Comunista.
