Exposà individualment des del 1948 a Palma, i també a Menorca, a Barcelona, en diverses ciutats espanyoles, i a París. Conreà una pintura de colors plans i contorns ben definits, sòlidament estructurada i un punt ingènua, considerada el millor exponent de la nova figuració mallorquina. Membre del Grup Tago, el 2001 li fou dedicada una retrospectiva al Casal Solleric de Palma, la darrera de les seves exposicions. El 1986 ingressà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià.
Com a escriptora publicà les novel·les Ropa tendida (1958), Un paso hacia la calle (1967), La herida (1968), Una pared de adobes (1971, premi Ciutat de Terrassa), La támbara (1973, premi Armengot) i La noche del calamar (1976, premi Café Gijón).
Col·laboradora a la premsa, foren especialment celebrats els seus articles al diari Última Hora (des del 1980), en els quals tracta aspectes de la vida quotidiana a Mallorca, molt sovint relacionats amb la gastronomia. Sobre aquest tema publicà el receptari Cocina balear. Las cuatro estaciones (1985), de gran difusió i traduït a cinc idiomes, i també Repostería balear (1987), a més de Entrar a la cuina de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera (1989). El 2007 rebé el premi Ramon Llull del Govern Balear.