Després de figurar en el PSOE (1904-07), passà a encapçalar la Joventut Republicana Radical (1910-11) i fundà “La Voz del Pueblo” (1913-19). Fou un dels organitzadors del Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca (1913), que pretengué de mantenir la conjunció republicanosocialista. A partir del 1918 figurà en el directori del reconstituït Partit Republicà Federal, i en fou president en 1930-31. De la comissió gestora de la diputació (abril-juny del 1931), fou diputat a les corts (1931-36). Pel gener del 1932 es féu partidari de Lerroux i provocà la divisió del republicanisme mallorquí i la creació d’Acció Republicana, favorable a Azaña.