Manuel Julivert i Casagualda

(Reus, Baix Camp, 1930)

Geòleg.

Estudià ciències naturals a Barcelona (1947-52) i a Oviedo, on es doctorà (1960). Contractat per la Universitat de Bogotà (1957-63), publicà el seu estudi Cover and Basement Tectonics in the Cordillera Oriental of Colombia, South America, and Comparison with Some Other Folded Chains (1970). Fou catedràtic de geologia de la Universitat d’Oviedo (1963) i de l’Autònoma de Barcelona (1976). De la seva època asturiana té molts treballs sobre tectònica de la serralada cantàbrica, bàsics per a la seva interpretació: Decollement Tectonic in the Hercynian Cordillera of Northwest Spain (1974) i Sur la tectonique hercynienne à nappes de la chaîne cantabrique (1965); A Cross-section through the Northern Part of the Iberian Massif (1981); A Geommetrical and Kinematical Approach to the Nappe Structure in an Arcuate Fold Belt: the Cantabrian Nappes (1984), aquest últim en col·laboració, entre d’altres, amb M.L. Arboleya;també en publicà alguns treballs sobre hidrogeologia càrstica. També és autor de diversos mapes geològics de la regió cantàbrica. Dels seus treballs a Catalunya cal fer esment sobretot de: Geologia de la Serra de Miramar (1955), Algunas precisiones de los plegamientos hercinianos en Cataluña (1954), Paleozoic Stratigraphy of the Central and Northern Part of the Catalonian Coastal Ranges (1990) i The Hercynian Structure of the Catalonian Coastal Ranges (1990), els dos últims en col·laboració amb H. Duran. Fou editor, juntament amb I. Zamarreño, d’un volum sobre el Paleozoic de les Serralades Costaneres Catalanes (1990). L’any 1991 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.