Representant d’un humanisme modern, es basa essencialment en l’antiga tradició literària per a tractar problemes actuals. És autora de novel·les: Liebe beginnt (‘L’amor comença’, 1933) i Elisa (1937); de reculls de contes: Das dicke Kind (‘L’infant gras’, 1951), Lange Schatten (‘Ombres llargues’, 1960), Ferngespräche (‘Conferències interurbanes’, 1966) i Eisbären (‘Ossos blancs’, 1972), i poesia: Gedichte (‘Poesies’, 1947), Ewige Stadt (‘Ciutat eterna’, 1952) i Gesang vom Menschenleben (‘Cant de la vida humana’, 1974). Són també importants les seves obres radiofòniques i diversos assaigs.