Fundador de la Schule der Weisheit, centrà el seu pensament en la recerca del sentit de la realitat, que hom pot descobrir en les diverses cultures de la humanitat, i que havia de dur l’home d’un “coneixement creador” a l’autorealització. Entre les seves obres hi ha Das Gefüge der Welt (‘L’articulació del món’, 1906), Schöpferische Erkentniss (‘Coneixement creador’, 1922) i Kritik des Denkens (‘Crítica del pensament’, 1948). Les seves conferències al Conferentia Club de Barcelona tingueren un ampli ressò en el món cultural català.