Simbolista, malgrat la fredor del seu estil, la seva obra té validesa per la defensa de la bellesa intrínseca del nu (Judici de París, 1884-87), la plasmació de la música (Fantasia sobre Brahms) i l’intent d’unir mitologia i misticisme: Crist a l’Olimp (1897, Österreichische Galerie, Viena).