Alfredo Kraus Trujillo

(Las Palmas de Gran Canària, 24 de novembre de 1927 — Boadilla del Monte, Madrid, 10 de setembre de 1999)

Alfredo Kraus Trujillo

© Fototeca.cat

Tenor canari.

Decidit a seguir el camí de la música, combinà els estudis de cant amb els d’enginyeria electrònica. El 1948 es traslladà a Barcelona, on G. Markoff li ensenyà la tècnica de la impostació natural. Posteriorment, es perfeccionà amb F. Andrés i, més tard, es traslladà a Milà, on fou deixeble de M. Llompart. Dotat d’una veu extensa de líric lleuger, es caracteritzà per una excel·lent utilització de les tècniques de ressonància, combinades amb una gran claredat en la dicció dels textos. Fou un renovador dels mètodes d’interpretació belcantistes i revalorà la qualitat de les parts de tenor de gràcia.

El 1956 debutà al Caire amb Rigoletto i també ho feu al Teatro La Fenice de Venècia i al Teatro de la Zarzuela de Madrid. Es consagrà el 1958 a Lisboa amb La Traviata, amb Maria Callas, i el mateix any interpretà Rigoletto al Gran Teatre del Liceu. El 1960 es presentà amb La sonnambula al Teatro alla Scala de Milà. Dos anys més tard fou aclamat a l’Òpera de Chicago i el 1966 presentà Rigoletto a la Metropolitan Opera House de Nova York. Posteriorment, fou acollit, sempre amb gran èxit de crítica i públic, al Teatro Colón de Buenos Aires (1967), a l’Òpera de Viena (1968) i a Tòquio (1973).

Destacà també en el repertori belcantista i ocasionalment amb les òperes de W.A. Mozart. D’aquest darrer compositor enregistrà Così fan tutte, sota les ordres de K. Böhm, i Don Giovanni, a Salzburg (1968), sota les ordres de H. von Karajan. Tanmateix, es convertí en intèrpret de referència de l’òpera francesa, especialment amb Faust, de Gounod, i Werther, de J. Massenet, que cantà amb gran èxit arreu del món. També destacaren en el seu repertori títols com Manon, de J. Massenet, I puritani, de Bellini, i Lucia de Lammermoor, Lucrezia Borgia i La favorita, de Donizetti.

El 1998 es presentà al Festival Internacional de Música Castell de Peralada en un recital i feu l’últim dels seus nombrosos enregistraments: Marina, d’E. Arrieta. La seva discografia és nombrosa. Fou catedràtic de cant de l’Escola Reina Sofia de Madrid i impartí classes magistrals al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona.