Un dels fundadors del FLN (1954), fou vicepresident del govern provisional algerià (1958) i ministre d’afers estrangers (1960-61) i de l’interior (1961-62). En produir-se la independència (1962) féu cara a Ben Bella i hagué d’expatriar-se a París, des d’on intentà l’enderrocament de Boumedienne. Condemnat a mort en rebel·lia pel règim d’Algèria (1969), fou assassinat.