Són trets característics de la seva obra la nostàlgia pel passat, el lirisme intens i la riquesa en associacions lliures d’idees. Els seus tempteigs formals recorden el corrent proustià de la prosa occidental. Des d’aquest punt de vista són representatius els reculls de contes Szinbád ifjúsága (‘La jovenesa de Sindbad’, 1911) i Szinbád utazásai (‘Els viatges de Sindbad’, 1912). Cal destacar-ne encara les novel·les A vörös postakocsi (‘La diligència vermella’, 1914), Hét bagoly (‘Set òlibes’, 1922) i Rezeda Kázmér szép élete (‘La bella vida de Kázmér Rezeda’, 1933), i també el recull de contes Az élet álom (‘La vida és somni’, 1931).